“Els pobres i la pobresa. Una mirada des del Senegal”
Crònica d’en Carles Sans
El passat 30 de Juliol i dintre de les activitats d’estiu organitzades pel Patronat Parroquial, va tenir lloc una sessió de tertúlia a la fresca al Centre Parroquial.
Amb l’assistència d’una cinquantena de persones, en aquesta ocasió ens van visitar en Ferran Sans, escolapi establert a Dakar (Senegal) des de fa 24 anys, la Mercè, mestre a la Pompeu i col·laboradora i la Pilar Palau, Carmelita Vedruna que fa 31 anys que està a Filipines. Tots ells ens van explicar les seves experiències de vida en aquests països pobres.
En Ferran, en el barri de Sam Sam (barri marginal de Dakar) i a través de l’escola creada pels escolapis, dona la possibilitat d’escolaritzar a nens que han perdut el tren dels estudis: nenes que per el sol fet de ser nenes la seva cultura les aparta dels estudis i nens de famílies amb molt pocs recursos que els seus pares han preferit que ajudin a la família en lloc de que es formin.
No es tracta d’anar i ensenyar a ningú, això no funciona així allà, ens va dir. Al cap de molts anys, coneixent a la gent d’allà, et guanyes la seva confiança i treballes amb ells per millorar la seva vida. Ells ja són feliços amb el dia a dia i necessiten passar el dia, el que vingui demà no importa avui.
Els pobres d’aquí aspiren a tenir, a ser consumistes. Normalment aquí ens en sortim però la nostra societat ens fa infeliços per que sempre volem més. Els pobres al Senegal es conformen en tenir el suficient per passar el dia i no aspiren a tantes coses materials com nosaltres. Es per això que malgrat tot es veuen mes feliços. Com ens va dir “et trobes a Jesús a tot arreu”.
La Pilar fa 31 anys que viu a Filipines i treballa com a infermera. Va començar cuidant els leprosos al nord de Filipines i ara està al sud en una zona muntanyosa curant a gent amb pocs recursos.
